Avui ha estat un dia d’aquests per a emmarcar en un viatge. Per molts motius: la localització, el temps, el dinar, i sobre tot, per la visita a un nou parc nacional: The Joshua Tree National Park.

El dia ha començat amb el típic esmorzar “maricón el ultimo” que hi ha als motels de carretera americans. Si els coneixeu ja sabreu perquè li he posar aquest mote. La localitat: la petita Kingman, més coneguda per la Ruta 66 que pels seus mèrits com a ciutat (poblet?). Desprès del magnet del dia i un didal 66 per a la mami, ha tocat recórrer part de la zona oest de l’estat d’Arizona per a tornar a California. Per cert, quin color més maco té el riu fent frontera entre aquests dos estats.

En total han estat unes 3 hores de viatge on el més destacat ha sigut una carretera en forma de patata Ruffles, i un parell de Twisters de sorra que ens han donat la benvinguda a Twentynine Palms. Aquesta ciutat és una de les portes d’entrada al Joshua Tree National Park.

Abans de deixar les coses al hotel, un Burger King local ens ha servit per a enganyar a la panxa, dinar i acabar amb la panxa plena de gasos amb les super begudes XXL.

Ara sí, tocava repassar un dels parcs més desconeguts per a mi (de fet només em sonava per la portada del disc d’U2). I quin parc, torno a no tenir paraules pel que he vist. Sens dubte, a cada corba que avançàvem per la carretera, més racons inoblidables hem trobat:  Skull Rock, Jumbo Rocks, keys view (brutal la vista de la falla de San Andrès amb Palm Springs al fons) i la hidden Valley on un petit conillet ens ha donat la seva particular benvinguda.

Una d’aquelles tardes per a no oblidar mai, espectacular. Amenaçava turmenta amb fortes ventades però al final núvols amb 40 graus a la ombra d’un cactus.

Demà us explicaré més coses sobre aquest parc perquè volem fer un trail que ens permetrà veure un Oasis. Fins demà. Bona nit.