Santorí 2023

Santorí, dissabte 29 de juliol de 2023

Santorí te un paisatge volcànic i els pobles estan situats uns quants metros sobre el nivell del mar, a la vorera de importants precipicis que en el seu dia constituïen la caldera del volcà.

Aquest matí hem esmorzat a un quart de vuit i hem baixat al teatre per agafar número per sortir en un vaixell mes petit perquè el Costa Fortuna es massa gran per arribar a port. Tenim el número 76 i hem d’esperar una mica, però no gaire.

Fira

Un cop a terre ens trobem el petit Port Vell amb petites tavernes i botigues. Allà decidim pujar fins a Fira amb l’Aeri. Hem hagut de fer una mica de cua. El Telefèric costa 6 euros adult i 3 euros els nens.

Fira està sobre un penya-segat a 270 metres sobre el nivell del mar. Es la capital de l’illa des del segle XIX, abans era Skàros, però estava afectada per freqüents terratrèmols i la van canviar. Fira es una ciutat relativament moderna tot i que manté l’arquitectura tradicional de les Cíclades amb cases blanques i carrerons. A mes a mes un dels símbols de Santorí son les cases conegudes con a «troglodites» perquè son com coves excavades a la pedra tosca que formen part del relleu de l’illa i tenen la avantatge de protegir del calor i ser molt resistents davant de terratrèmols greus.

Fira

A Fira agafem un bus fins a Oia situada a 12 kms, 1,60 euros cada un. Oia es la ciutat que mes veiem en les fotos que es mostren de Santorí. La ciutat està molt plena de turistes, fins i tot es difícil caminar de tanta gent que hi ha. Quan baixem de l’autobús passem per una escala estreta on provem gelat de iogurt i arribem a lEsglésia de Panagia de la primera mitat del s. XIX situada al cor de la ciutat, a la plaça principal, amb l’exterior blanc amb cúpula blava i sis campanes. Tenim la sort de que està oberta i podem accedir al seu interior que es molt acollidor.

Església de Panagia. Oia.
Església de Panagia. Oia.

Tot i que la ciutat està tan plena de gent aconseguim arribar a recons magnífics i fer moltes fotos. Passegem per la caldera i gaudim de les magnifiques vistes. Les petites casetes, amb les petites terrassetes, les petites piscines, tot molt blanc i esquitxat de cúpules blaves. Està ple de petites capelles que marquen la tradició.

Oia
Oia

Quan tornem a Fira, recorrem la caldera i els carrers comercials, veiem la Catedral Ortodoxa de la Nostra Senyora de Belonia, però no entrem al Museu Arqueològic ni al Museu Megaro Ghisi perquè no tenim temps.

Fira
Fira

Baixem caminant entre els burros que pugen i baixen carregats amb turistes. Les pedres rellisquen una mica i hem d’anar molt en conte. La Noa li te por als burros, possiblement per culpa meva que li he dit que no es posi darrera els burros que li poden donar una potada.

No hem pogut anar al jaciment arqueològic de l’antiga ciutat d’Akrotiri sepultada per la lava al s. XVI a. C. tot i que es un dels mes importants de tota Grècia. Aquest jaciment de l’època prehistòrica s’ha mantingut molt be gracies a que va estar sepultat per la lava. Es una ciutat pos-minoica que va ser descoberta al 1967 per l’arqueòleg grec Spiros Marinatos. Aquesta ciutat va ser construïda fa mes de 3500 anys. Les cases tenen l’arquitectura típica de les cíclades, son de bona qualitat i hi havia pintures murals que actualment s’exposen al Museu Arqueològic d’Atenes, però es preveu que tornin a l’illa. Els habitants havien abandonat la ciutat abans de ser coberta per l lava perquè no s’hi han trobat restes humanes ni coses de valor.

Les primeres mostres d’escriptura en terres gregues es van trobar a Creta i a Akrotiri amb l’escriptura coneguda com a «Lineal A» que es una escriptura sil·làbica a mig camí entre el sistema jeroglífic i l’alfabètic i aquesta encara no està desxifrada. La «Lineal B» també sil·làbica i considerada la primera escriptura pròpiament grega ha estat desxifrada i va ser inventada per la civilització micènica sobre el 1450 a. C. que va ocupar Creta després de la civilització minoica. L’alfabet grec que es coneix a l’actualitat va aparèixer al s VIII a. C. i es una adaptació de l’escriptura fenícia on els grecs van introduir les vocals.

A la barca de tornada la mar estava molt moguda i els hi ha costat molt acostar-nos al vaixell gran per poder fer el traspàs en seguretat.

Hem dinat i hem fet un taller de manualitats. Hem fet una rosa blanca i l’hem enganxat a un passador per portar-lo a la Festa de Blanc que hi ha aquesta nit. Hem sopat al bufet de la planta 9 i li he comprat un gelat de Nocilla i Pistatxo a la Berta perquè ahir finalment no se’l va poder prendre. La Noa també n’ha tingut un. Son molt bons, com no podia ser d’una altra manera en un vaixell italià. Hem vist «The voice of the sea» al Teatre i ha guanyat el Fabricio que ho ha fet molt bé. Ha estat un espectacle molt divertit i molt ben portat. Després la Berta ha anat una estona al Squok perquè mes tard volíem anar a la Festa de Blanc que hi havia a la planta 9, però estava molt cansada i hem anat una estona a la habitació i s’ha adormit.

Festa de Blanc

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.