Segurament seré la persona més injusta d’aquest mon, però avui hem sortit un xic decepcionats de l’experiència de visitar el parc nacional de Yosemite. Hem fet nit a una petita cabana de la població de Lee Vining, un poblet pensat per a això, quatre cases, un col·legi i un parell de restaurants. Tot just a una de les sortides de Yosemite (recordeu, es pronuncia Yosemiti).

El dia com veieu a les primeres imatges no podia ser més esplèndid i calurós. Però sembla ser que la calor és un dels principals problemes que pateix Yosemite a l’Estiu. Ademés d’aquesta calor, afegiré que Mariposa Grove i les seves sequoies gegants estàven tancades al públic. Començaven els primers problemes.

No obstant, el gran Capitán ( i no estic parlant d’en Xavi Hernàndez o en Pujol) volia continuar impressionant a tot aquell que s’aturava davant seu. Majestuós, net, un dels símbols del parc ens deixava sense paraules. Animats per aquesta panoràmica, ens deixem guiar per l’instint i comencem un mini trail cap al Bridalveil Falls, i una decepció per al dia..allò més que una cascada és una pixadeta de nen petit evaporada per la calor. L’efecte, com vereu a la foto és força decebedor.

Un cop aparcadet el cotxe tocava caminar una estoneta. En total, hem fet 8,6km on hem intentat veure Yosemite Falls, i el Mirror Lake. Res de res, tot continua sec i amb molta sorra. Menys mal que hem pogut veure caballs, algun esquirol (esperem que sense el virus de la Peste) i un “Bambi” molt tendre. Desprès de la caminata, hem defallit i sort dels autobusos que hi ha per tot el parc. De tornada cap al Parking, dos souvenirs dels baratets, i vinga, aprofitaré la tranquilitat de Lee Vining per a descansar.

Demà marxem cap a Death Valley amb un sabor un mica agredolç. Potser les expectatives de Yosemite eran massa altes?? No ho sé. A veure si puc venir en una altre època i treurem aquest primer contacte de la memòria.