Dissabte, 12 de març de 2011. Kanasawa.
Ens llevem a dos quarts de set, anem a esmorzar a les set i ens trobem amb un altre banquet fantàstic. Avui fins i tot hi un peix a la planxa. Sortim a veure si podem comprar un conjunt de pantalons i jaqueta japonesos per a mi que em vaig emprovar ahir. Quan hem arribat aquest matí a la tenda encara esta tancada i hem caminat una mica per els carrers. Xafardejant la porta d’una casa antiga que resulta ser el Ryokan Tanabe, hem conegut una dona molt amable i elegant, la Akiko Tanabe, propietària de l’establiment que ens ha convidat a passar i ens ha fet un cafè molt bo, cosa poc habitual al Japó. Hem xarrat una bona estona en una habitació amb una gran vidriera que dona a un relaxant jardí japonès amb tots els elements del Fen-shui. Parlem de Gaudi i del Japó, i es fantàstic poder parlar amb ella amb un angles comprensible. Comprem algunes ceràmiques i el meu conjunt i tornem al ryokan.
A les 9:43 agafem el tren per anar a Kanazawa, podríem agafar un de directa que surt a les onze, però preferim anar avançant. Fem varius transbords, el primer a Inotani on hi arribem a les 10:44 i sortim a les 11:16. Després anem de Inotani a Toyama on hi arribem a les 12,03 i en sortim a les 12,07. Aquí hem sigut molt hàbils, hem anat ràpids en el canvi, però ens ha anat d’un pel. Finalment arribem a Kanazawa a les 12:45. Agafem un autobús a l’estació que ens porta fins a l’hotel. Es l’Exel Hotel Tokyu. Es un hotel molt maco, deixem les coses i sortim a explorar la ciutat.
Primer anem a donar una volta per el Districte Naga-machi Buke Yashiki que es la zona on antigament vivien els samurais. Allà hi trobem el Memorial Shinise de Kanazawa (Kanazawa-shi Shinise Kinekan), una antiga farmàcia de fusta que era al centre de la ciutat i ha sigut traslladada aquí. Actualment exposa l’interior d’algunes tendes del final del segle XIX. L’antiga farmàcia Nakaya era una de les shinise (antigues cases comercials) va comença treballant les medicines xineses al 1579 donat que la família Nakaya rebia algunes receptes xineses especials.
Ens arribem fins el Jardí Ke nrokuen i ens comprem una entrada combinada per veure també el Castell de Kanazawa. El jardí ens fasina i perdem la noció del temps. Kenroku significa combinació de sis i fa referència a la dinastia xina Sung que exigia sis atributs per la perfecció: aïllament, amplitud, artificialitat, antiguitat, aigua abundant i vistes panoràmiques (en dies clars es pot veure el mar del Japó). Originàriament formava la part exterior del castell Kanazawa-jo, però el 1871 el jardí es va obrir al públic. Potser el mes conegut del jardí son els seus pins de llavors de Karasaki. Des de novembre els jardins es preparen amb el yukitsuri per protegir les seves branques de la pesada neu que cau a l’ hivern a Kanazawa. Es col·loca un pal al centra de cada arbre i es subjecten les branques amb cordes creant formes còniques estilitzades que donen una vista d’hivern característica de Kanazawa.
Sortim del Kenrokuen i entren al Castell kanazawa-jo per la porta Ishikawamon reconstruïda el 1788. El castell va ser construït originàriament al 1580 i hi van passar 14 generacions del clan Maeda. Tota la fortalesa va ser reconstruïda al 2001 i permet tenir una idea de com era la construcció original amb fusta. L’interior esta completament vuit i esta folrat de fusta de xiprer japonès i cedre blanc americà.
Donem una volta per a les botigues de “souvenirs” que hi ha entre el Kenrokuen i el castell, ens comprem un pinxo de salsitxa i caminem fins el Districte Kazue-machi Chaya, al costat del riu Asonowaga, es un dels antics districtes de geishes. Les llanternes i el edificis estan igual que en el segle XIX. Hi arribem quan es comença a fer fosc, però encara tenim llum per fer alguna foto, mentre el color blau del cap vespre envolta de màgia les casetes de fusta de les geishes que es van il·luminant per dintre, deixant veure la silueta d’alguna geisha, i per fora amb els fenals vermells. El barri es petit i tortuós i allarguem la mirada cada cop que s’obre una porta, de aquesta manera aconseguim veure alguna geisha dintre d’algun local.
Tornem a l’hotel caminant, comprem menjar i vi de Califòrnia en un supermercat que te unes fantàstiques taules per menjar. Tornem a l’hotel sobre les vuit i ens relaxem en una butaca de massatges que tenim a la mateixa habitació. Es molt agradable, una passada. Contestem e-mails que segueixen arriben de família i amics preocupats per el tsunami. Estem situats a les altures i tenim una vista molt maca des de la finestra.